Sotronul e cunoscut încã din antichitate, din vremea Imperiului
Roman. Soldatii romani foloseau pentru exercitii militare originalul sotronului,
dupã care, copiii din Europa l-au adoptat. Copiii romani desenau
propriile sotroane imitând exercitiul soldatilor, la o scarã
redusã. Nu este cunoscut modul în care sotronul s-a rãspândit
în lumea întreagã. O multime de versiuni existã
pe toate continentele. Jocul se numeste "Marelles" în Franta, "Templehupfen"
în Germania, "Hinkelbann" în Olanda si "Rayuela" în Argentina.
Vorbind despre sotronul de astãzi, el se joacã în România
în acest fel. Mai întâi copiii deseneazã sotronul
pe asfalt. Acesta poate fi un grup de pãtrate dispuse în cerc
sau în spiralã. Copiii francezi joacã o versiune de
sotron numitã "escargot", în formã de melc urias. Dimensiunile
pãtratelor sunt stabilite în functie de vârsta jucãtorilor,
în asa fel încât copii sã poatã sãri
cu usurintã dintr-un pãtrat în altul. Accesoriul folosit
de copii este o pietricicã. Primul jucãtor aruncã
pietricica sa în primul pãtrat. Pietricica trebuie sã
ajungã în perimetrul pãtratului fãrã
sã atingã marginile acestuia. Dacã jucãtorul
nu reuseste, el pierde rândul sãu, dacã da, acesta
îsi continuã jocul. Sare într-un picior, ia pietricica
si revine la linia de start. La fel se procedeazã si pentru urmãtoarele
pãtrate ale sotronului. Dacã jucãtorul se dezechilibreazã
sau atinge vreo linie a sotronului, îsi pierde dreptul de a continua.
El va reîncepe jocul de la prima secventã. Primul jucãtor
care face o cursã completã a sotronului este declarat câstigãtor.
Petru Dumitru
English version
Hopscotch began in ancient world during the early Roman Empire. Roman
soldiers for military training used the original hopscotch exercises. Then
they exported the game to children throughout Europe. Roman children drew
their own hopscotches imitating the soldiers by adding a scoring system.
It is unknown the way hopscotch spread in the rest of the world. A lot
of versions exist on all continents. The game is called "Marelles" in France,
"Templehupfen" in Germany, "Hinkelbann" in the Netherlands and "Rayuela"
in Argentina.
Speaking about today the game is played in this way. First of all children
draw their hopscotch on asphalt surface. That can be a group of squares
displayed in circle or spiral. French children also play a hopscotch version
called "escargot", in a shape of a giant snail. The dimensions of the squares
are drawn according to the age of the players so that they can get to the
next squares only in a one jump. The game is played with a marker, usually
a common small stone or pebble.
The first player throws his marker at the first square. The marker
has to land completely in the designed square without touching any lines
or bouncing out. If not, the player forfeits his turn. If the player's
throw is successful, the player hops into the square.
When the player reaches the end of the shape, she/he turns round and
hops back through the shape, hopping through squares in a reverse order
and stopping to pick up his/her sequence. The player continues the game
by throwing his/her marker into square and continuing in the same way.
The player can end his turn, if she/he steps on a line, misses a square
or loses his balance. She/ He must start that sequence again on his/her
next turn.
The first player who completes one course for every numbered square
on the hopscotch is the winner.
Petru Dumitru
Versión al Català
El Hopscotch va començar al món antic durant el primer
Imperi Romà. Els soldats romans utilitzaven els exercicis
de l'original "hopsctoch" com a entrenament militar. Aleshores van
exportar el joc als infants de tot Europa. Els infants romans dibuixaven
els seus propis "hopscotch" imitant els soldars i afegint-hi un sistema
de punts. Hom desconeix com es va difondre per la resta del mon.
A tots els continents n'hi ha una pila de versions.
El joc s'anomena "Marelle" a França, "Templehupfen" a Alemanya,
"Hinkelbann" als Països Baixos i "Rayuela" a Argentina.
Si parlem d'avui dia, s'hi juga d'aquesta manera. Primer de tot,
els infants dibuixen el seu "hopscotch" damunt una superficie asfaltada.
Pot ser un conjunt de requadres distribuïts en cercle o en espiral.
Els infants francesos en tenen una versió anomenada "escargot" (cargol),
fent la forma d'un cargol gegantí. Les mides dels requadres
depenen de l'edat dels infants, de manera que puguin anar al quadrat següent
d'un salt. S'hi juga amb un marcador, normalment una pedreta (un
palet) o un tros de rajola.
El primer jugador llença el seu marcador al primer quadrat.
Ha d'anar a parar dins del quadrat sense tocar cap línia.
Si no és així, el jugador perd el torn. Si el jugador
el llença bé, ha de saltar dintre el requadre.
Quan el jugador arriba al final del dibuix (al darrer requadre), es
gira i salta de quadre en quadre en sentit contrari i s'atura per recollir
la seva pedra. El jugador continua tirant la seva pedra en un quadrat
i continuant de la mateixa manera. Perd el torn si salta damunt una
línia, es descuida un quadrat o perd l'equilibri. Ha de repetir
la sequència quan li torni a tocar.
El primer jugador que completa tot el recorrecut per cada requadre
numerat del "hopscotch" és el guanyador.
Rafael Badia
Versiòn al Español
El "Hopscotch" empezó en el mundo antiguo durante el primitivo
Imperio Romano. Los soldados romanos practicaban los ejercicios originales
del "Hopscotch" como entrenamiento militar. Fue entonces cuando exportaron
el juego a los niños de toda Europa.
Los niños romanos dibujaban sus propios "Hopscotches" imitando
a los soldados, añadiendo un sistema de puntuación.
Se desconoce cómo el "Hopscotch" se extendió
por todo el mundo. Existen múltiples versiones en todos
los continentes. El juego se denomina "Marelle" en Francia, "Templehupfen"
en Alemania, "Hinkelbann" en los Países Bajos y "Rayuela" en Argentina.
En la actualidad se juega de la siguiente manera: Primero de todo los
niños dibujan su "Hopscotch" en una superficie asfaltada.
Puede ser un grupo de recuadros dispuestos en
círculo o en espiral. Los niños franceses juegan
a una versión del "Hopscotch" llamada "escargot" (caracol).
Las dimensiones de los cuadrados se dibujarán teniendo en cuenta
la edad de los jugadores, de manera que puedan alcanzar el recuadro siguiente
de un solo salto. Se juega con un marcador, que suele ser una piedra
corriente o un simple guijarro.
El primer jugador lanza su marcador al primer recuadro. El marcador
debe caer completamente dentre del recuadro sin tocar las líneas
ni salirse de él. Si no es así, el jugador cede su
turno al siguiente. Si lo lanza correctamente salta al cuadrado.
Cuando llega al final, se da la vuelta y salta en sentido contrario a través
del dibujo, de cuadro en cuadro en sentido inverso y parando para recoger
su marcador. El jugador
continúa el juego lanzando la piedra al cuadrado siguiente y
continuando del mismo modo. Pierde su turno si pisa una línea,
se salta un cuadrado o pierde el equilibrio. Debe
volver a empezar la secuencia cuando le vuelva a tocar. El primer jugador
que complete un recorrido por todos los recuadros numerados del "Hopscotch"
es el vencedor.
Rafael Badia
La Marelle
La Marelle est connue depuis l'Antiquité, plus précisément
depuis l'epoque romaine.
Les soldats romain l'utilisaint pour des exercises militaires. Les
enfants romains traçaient sur la terre les carrés imitant
les exercises des soldats, à une échelle réduite,
bien sûr.
Plus tard les enfants d'Europe l'ont adoptée. On ne sait pas
comment ce jeu s'est répandu dans le monde entier. On en connaît
beaucoup de variantes sur tous les continents. Ce jeu s'appelle "Marelle"
en France, "Templehuphen" en Allemagne, "Hinkelbaun" aux Pays-Bas, "Rayuela"
en Argentine et "Sotronul" en Roumanie.
Voilà comment on joue ce jeu en Roumanie. Premièrement
les enfants tracent, sur la terre ou sur l'asphalte le contour d'un dessin.
Ce dessin peut représenter un groupe de carrés disposée
en cercle ou en spirale.
Les enfants francais jouent une variante de marelle qui a la forme
d'un exargot géant, d'où vient, bien sûr son name:
ESCARGOT. Les dimensions des carrés sont établies en fonction
de l'âge des joueurs de telle sorte que les enfants puissent facilement
sauter d'un carré à l'autre. Comme accessoire on n'utilise
qu'en caillou. Le premier joueur lance son caillou dans le premier carré.
Le caillou doit arriver à l'interieur du carré, sans toucher
ses côtés. Si le joueur ne réussit, alors il continue
le jeu. Il saute à cloche-pied, ramasse son caillou et rentre à
la ligne de départ. Il faut procéder de la même manière
pour tous les autres carrés. Si un enfant perd son équilibre
ou il touche un côté du carré, il perd le droit de
continuer. Il recommencera le jeu dès le début.
Le premier joueur qui reussit un tour complet de tous les carrés
est declaré gagnant.
Serban Cliza
Tempelhuepfen
Das Spiel ist seit der Zeit des Roemische Imperiums bekannt. Die
urspruengliche Form des Spiels ist eigentlich eine militaerische Uebung,
die spaeter von dem Kindern in Europa uebernommen wurde. Auf eine spielerische
Art und Weise haben die Kinder, die Uebung nachahrmen wollen, daraus ist
ein weitverbreitetes Spiel entstanden.
Man weiss, zwar nicht wie sich das Spiel auf der ganze Welt verbreiten
konnte, Tatsache ist, dass mittlerweile in fast jedes Land eine Version
in Umlauf ist. In Frankreich heisst es "Marelles", in Deutschland "Tempelhuepfen",
in Holland "Hinkelbann" und in Argentinien "Rayuela".
In Rumaenien wird das Spiel wie folgend gespielt:
Das Spiel besteht aus Quadrate die kreiss-oder spiralfoermig auf dem
Asphalt aufgemalt werden. In Frankreich malen die Kinder eine Riesenschnecke
aus Quadrate.
Die Groesse der Quadrate steht immer in Bezug zum Alter der Kinder,
so, dass jeder von einem Quadrat zum anderen springen kann.
Das typische Accesoires dazu ist ein kleiner flacher Stein. Der erste
Spieler muss das Steinchen innenhalb des erstem Quadrats werfen, ohne,
dass der Stein auf die aufgemalte Linie faellt.
Wenn der Spieler es nicht schafft, ist der naechste dran. Wenn ja,
muss er auf einen Bein in das erste Quadrat springen, den Stein aufheben
und wieder auf den Ausgangspunkt zurueckkommen. Dann wird der Stein in
das zweite Quadrat geworfen, in das Quadrat
springen, Stein auflesen zurueckspringen u.s.w. Wenn der Spieler
sein Gleichgewicht verliert, das andere Bein auf dem Boden laegt oder auf
die Linie tritt, ist der naechste dran und er muss wieder bei 1 anfangen.
Gewonnen hat der, der die ganzen Quadrate erfolgreich absolviert hat.
Anca Finta
Diplom Kommunikations, Germany
|